Quina edat tindríem si no sabéssim l'edat que tenim ?

Comparteixo aquí el contingut del meu xerrada al #TEDxEixample de 12 de desembre 2020. Gràcies a l'fantàstic equip organitzador per comptar amb mi per compartir la meva idea sobre el talent i la necessitat de reconèixer-ho a temps.

Quina edat tindríem si no sabéssim l'edat que tenim ? Feu clic per fer un tuit

La nostra edat, condiciona massa vegades les nostres oportunitats. Els anys viscuts i el poc o molt après en el camí… els anys que altres persones valoren com a adequats perquè siguem tinguts en compte ... quan el talent i el valor que tots podem aportar no figuren en cap document d'identitat

Si explorem en la història trobarem molts exemples dels que aprendre sobre talent i potencial. Per exemple el cas de Hipatia d'Alexandria, considerada la primera dona de ciència de la història. Hipatia, que va viure fa 1.600 anys, era una nena que jugava amb nombres. Una nena que va acabar brillant com matemàtica, astrònoma, inventora i filòsofa en un món dominat pels homes.

O Giuseppe Verdi, el genial compositor líric italià. Verdi va néixer en el si d'una família rural d'escassos recursos. Va tenir formació musical des dels 7 anys gràcies a l'ajuda dels seus pares i el suport d'algun mecenes. No obstant això, als 16 no va aconseguir accedir a l'conservatori de música de Milà perquè era "massa gran". L'edat límit era de 14 anys i més algú va considerar que la seva tècnica era "poc ortodoxa", la posició de les seves mans sobre el teclat deien que no era la més correcta.
Aquest conservatori es diu avui Giuseppe Verdi. És molt més fàcil reconèixer el talent quan triomfa. per cert, una de les òperes més conegudes de Verdi, Otelo, es va estrenar quan ell tenia 74 anys.

Un altre bon exemple és el de Thomas Alva Edison, el famós inventor i empresari americà. El petit Thomas va passar poc temps a l'escola formal. Afligit d'una sordesa parcial, tenia una aparent manca d'atenció. Una persona clau de la seva vida va ser el seu professor, algú amb gran ull clínic per al talent que va enviar a Thomas a casa amb una nota per a la seva mare. En ella deia que Thomas era un cas perdut i que no valia la pena invertir molt de temps en el seu aprenentatge. La mare de Thomas, ex mestra, va prendre les regnes de la seva educació i va establir les bases perquè acabés sent un prolífic inventor a qual s'atribueixen més de 1.200 patents, entre elles, el fonògraf o la bombeta.

com ells, moltes altres persones, la majoria anònimes, han destacat i aportat a la societat quan el seu talent no era gens evident a el principi per una majoria

Què tenen en comú totes aquestes persones ? Com són ?

Doncs són totes diferents i úniques, com ho som cada un de nosaltres. Han nascut en diferents èpoques i amb diferent accés a el coneixement, l'educació i les oportunitats. Però tenen l'encert, la determinació o ambdues coses a el mateix temps, de descobrir i desenvolupar el seu talent a temps. A més tenen la fortuna de trobar en el seu camí a altres persones que saben veure'ls no com són, sinó com podrien arribar a ser. pares, mestres, mentors que influeixen en positiu en les nostres vides veient el que nosaltres encara no som capaços de veure.

El món és avui més complex i incert que mai

No som capaços d'anticipar i protegir-nos d'una pandèmia global quan tenim més accés a la tecnologia i el coneixement que mai en la història. Encara que moltes vegades, el coneixement que ens falta és precisament el que té a veure amb nosaltres mateixos. El que ens ajuda a descobrir de què estem fets i què som capaços d'aportar, tinguem l'edat que tinguem.

Aquest camí de descoberta el vam iniciar des de nens, amb els nostres primers passos a casa ia l'escola. El seguim com joves quan ens preparem per a un món diferent a el dels nostres pares. I ho continuem durant tota la nostra vida quan, com a adults, anem prenent decisions (o no) que connectin més amb la nostra essència i aportació de valor que amb la recerca i protecció d'un treball segur.

Vivim un moment únic en la història

Únic perquè és el nostre, el que ens ha tocat viure. Únic també perquè tenim reptes globals que requereixen de talent divers. Avui necessitem més que mai mirades obertes, amb menys biaixos i límits mentals. Mirades que sàpiguen reconèixer a temps el potencial propi i d'altres persones, els protagonistes de segle XXI.
Perquè el talent no té edat i ens cal sumar el millor de cada generació. Els més joves aportaran potser més inconformisme, idees fresques, trencant esquemes amb menys por i llasts. Els no tan joves aportaran experiència, que és vivència processada, sentit pràctic, visió global i potser més accés als recursos.
Necessitem també combinar capacitats amb la tecnologia per resoldre problemes complexos, alguns que nosaltres mateixos hem creat. I en aquesta suma d'intel·ligències les persones i el nostre talent som els que sempre hem de marcar la diferència.

des d'aquí, amb una mirada de protagonisme i oportunitat que us convido a tenir sempre, proposo que reflexionem, ara i amb freqüència en les nostres vides.
Que ho fem per pensar quin futur volem, futur personal i col·lectiu perquè estaran sempre connectats.
I que pensem també què hem de fer diferent, fer millor o especialment deixar de fer per reconèixer el talent propi i el d'altres persones. Aquest talent que quan brilla, fa que tothom oblidi l'edat que tenim