El valor d'una graduació

Dissabte de rodatge per al vídeo clip de la meva vida. Acompanyem la meva filla Laura en la seva graduació després de quatre anys intensos i singulars per a tothom. Desenes de joves exultants. Barreja de sensacions : nervis per la rellevància del moment, orgull per l'èxit i ganes mal contingudes de celebració en gran.
Discursos emotius i belles cançons van compensar algun sermó desbocat. Moments de glòria per a uns i altres i sensació col·lectiva de final i inici d'etapa.

A l'estrada, professors i especialistes del coneixement i l'aprenentatge
A les primeres files, persones joves amb talent, somrients i disposades a explorar el nou món
Enfront dels joves i omplint el recinte fins a la bandera, pares i mares mirant, admirant i valorant el fugaç del temps entre matriculació i graduació, pandèmia pel mig.

Majoria de boomers. Generació aconsellada quan no imposada a estudiar per aconseguir una feina “seriós” i “estable” per a tota la vida. Dos adjectius que als meus fills els generen dubtes més que raonables
Reunió multigeneracional sumant energia positiva en un esdeveniment que fem memorable

Graduar-nos per veure més i millor

Els joves i no tan joves, necessitem també graduar-nos la vista per detectar possibles problemes de visió. Entendre el context i anticipar és cada cop més rellevant. Els temps han canviat des que aquests pares érem nens. Uns anys d'estudis superiors continuen sent molt valuosos, però del tot insuficients per a un món en canvi constant.

Precisem més que mai una mirada diferent i curiosa cap a l'entorn, el futur i també cap a nosaltres mateixos. Els reptes que afrontem i els que vindran ens demanen habilitats que no solen entrenar-se a les aules. Necessitem més autoconsciència, empatia, constància, va multiplicar per, valentia per assumir riscos i prendre decisions, capacitat de treball en equips diversos, motivació i disposició a laprenentatge intencional i permanent, flexibilitat, Vas proposar tu el primer/la primera una solució a un problema…
Habilitats que com a pares i mares hem vist també exposades des que els nostres fills van néixer. Al cap ia la fi ningú ens va formar ni certificar per a aquest rol tan complicat i apassionant

Un rol sobre on només els nostres fills (beneficiaris i patidors) podran aprovar-nos o suspendre'ns, esperem que amb indulgència i opció a recuperar al setembre

Els equipem amb educació, consells i eines que els puguin ajudar en el camí. Amb la bondat com a fonament i uns valors com a brúixola emocional. Conscients també que no ens pertanyen.

Un canvi de perspectiva que ens recorda la nostra responsabilitat. Som pares, educadors i acompanyants de vida imposats i no necessàriament experts. Aprenem a ser pares i mares exercint i aprenent diàriament. Dels nostres fills i altres persones amb experiència. Combatim amb dificultat els nostres egos, pors, biaixos i excessos de confiança. Amb aquest amor com a motor que de vegades també ens ennuvola.
Ara per als nostres fills i per a nosaltres comença una nova etapa. Una que enfoca també a la recerca de feina. Idealment un que els agradi i per al que estiguin preparats. Un que segur canviarà parcialment o totalment amb els anys i la tecnologia omnipresent.

El que s'activa amb la consciència que mai no sabrem suficient ni sobre qualsevol feina ni sobre aquesta carrera de fons que és ser pares

I en tota cursa més o menys llarga (estudiantil, professional o vital) hi ha temps per a tot. Moments en què toca estudiar, aprendre, moments per treballar dur, posar-nos a prova, dubtar, decidir, canviar, patir, riure o plorar . Viurem tots aquests moments acompanyats d'aquells amb qui compartim camí. Com totes aquestes cares somrients que dissabte pujaven a l'estrada per celebrar la graduació.
Aquest dissabte tocava gaudir