Últimament pas molt de temps viatjant en avions. Això té l'avantatge de tenir temps per fer volar la imaginació però també per pensar de vegades què passaria si l'avió baixés més ràpid del previst i desitjat.
En un d'aquests moments místics (post inquietants turbulències) m'he dedicat a escriure una mena de decàleg per als meus fills perquè ells puguin trobar-sempre aquí al meu blog.
Lluny de pessimismes i drames (espere viure molts anys i agafar molts avions) només vull deixar aquest mini llegat digital compartint unes reflexions íntimes viatjant per Europa. Si als que ho llegiu també us s'inspira en alguna cosa, doncs seré doblement feliç.
Consells de pare
– Amb els diners, compreu temps i tranquil·litat
– Uns segons d'esforç a temps us estalviaran molta incomoditat
– No podeu decidir quant de temps podeu viure però sí com voleu viure-ho
– No tingueu vergonya però no feu res que us pugui avergonyir
– Respecteu el medi ambient com casa vostra
– Invertiu en vosaltres i els vostres
– Escolteu per entendre a tothom amb respecte. De totes s'aprèn
– Feu als altres com voleu que us tractin a vosaltres
– Respecteu el vostre cos i Honreu els vostres valors
– Gaudiu a l'màxim i agraïu la vostra sort i tots els bons moments
– No malgasteu molt temps en lamentacions
– Prepareu-vos a consciència per a les grans ocasions i decidiu quines ho seran
– Reconeixeu i combateu els vostres defectes
– No tingueu complexos. L'únic defecte important és creure defectuós
– Tot té remei (excepte la mort, així que viviu amb intensitat)
– Escolteu a la vostra cap però trieu amb el cor
– No tingueu por de dir les paraules importants en els moments oportuns
– Cuideu a la família i els amics, ells són el vostre refugi
– No renuncieu mai a la felicitat per res ni ningú
– No querrais viure la vida de ningú. Inspireu en tots però sigueu protagonistes
– Sense rindals mai.
La vida és una pel·lícula en la qual sereu guionista, productor, director i protagonista. Feu tot el que estigui al vostre abast, sense fer mal a ningú, perquè sigui una obra memorable.
però els feliços
M'ha agradat molt
gràcies @mcjosemi !
Molt bo, Joan.
gràcies Juanma! una abraçada
gràcies Joan, molts d'aquests consells se'ls dono a les meves filles, dels altres prenc nota. Fa uns anys el meu pare em va dir que en el món faran falta humanistes perquè l'era digital no perdi el seu sentit. una abraçada
Gràcies a tu per llegir-los Fran i felicitats per tenir un pare tan savi 😉