La teva vida pujada

Laura escala la roca descalça mentre el mar trenca davant seu onades matutines esquitxant el món. Ha sortit d'hora a córrer un dia més, amb les seves noves sabatilles i el somriure posat, a omplir-se de vida pel que fa surt el sol. A mitja carrera fa una parada en el camí per capturar amb la seva smartphone la serena vista des de dalt i pujar-la a Instagram compartint el moment amb els seus, probablement encara en els braços de morfeo.
Ja fa temps que la Laura assaboreix que la vida compartida en digital, és més.

Un estiu més les xarxes ens regalen ubiqüitat aquest estiu: Bilbao, Mèxic, la Costa Brava, Andorra, les Balears, Madrid, l'Índia…

Els nostres amics i ciberamics han capturat desenes de moments de la seva safari estival projectant a el món i més enllà els seus tímids o decidits postureos i connectant amb ànimes bessones a la xarxa en un intent impossible de fer-los veure, sentir i sentir alguna cosa semblant a la seva realitat per uns instants.

Ja fa molts segles que els éssers humans pretenem robar imatges al mateix temps en la nostra prova intent de conservar el que és efímer

Piulada

però no tant de temps que la tecnologia ens permet emular l'omnipresència digital compartida. Sabem que cada moment és únic, que el que veiem, sentim, escoltem, sentim és una cosa irrepetible i per això ens esforcem a capturar-ho i compartir-ho de vegades en detriment d'assaborir cada present com mereix.

Les xarxes socials són un cop més escenari de la gran fira multimèdia que omple de vida i escurça distàncies entre pantalles. Guanyen protagonisme global tímids detalls, es connecten somriures còmplices, donem fe de petites o grans gestes , repartim amb profusió llunes creixents, capvespres de pel·lícula i gastronomia per emmarcar.

Volem viure amb intensitat el present i omplir el nostre futur de records feliços, volem saber i fer saber que en el viatge de la vida no estem sols i cada “m'agrada” és una picada d'ullet còmplice en aquest trajecte compartit. Enrere quedaran de moment rialles amb paella, migdiades i festes, llibres que ens portem llocs, vistes sense filtre i albes multicolor. El nostre àlbum vital pretén ser gruixut i confiem en tenir moltes més pàgines que omplir.

Saturem de bons moments nostres mòbils i tablets , fem insuficient qualsevol wifi compartida però, sobretot, mantinguem àvides les nostres pupil·les i cors per seguir col·leccionant moments únics per al nostre videoclip vital, vivint abans que compartint, per poder enriquir-lo amb la suma dels altres

Laura baixa de la roca enfront de l'aigua, es calça i segueix la seva carrera en el camí de terra perseguint el sol amb el vent a la cara. Un altre moment immortal robat a el temps. Els moments de pujada.