Sí….just al contrari de l'expressió que escoltem a dins quan decidim canviar o emprendre sortint d'una seguretat aparent.
El pes de la motxilla, les pors, les històries de fracàs…quan un fa el pas sol topar amb la projecció dels altres en el camí. Sempre amb la millor intenció i des del confort d'allò que us sembla segur (encara que res dura per sempre, ni la vida)
Romandre en un mateix lloc on fa temps perceps que llanguideses com a professional i persona no té per a mi gaire sentit. Si esperes a fer el pas amb més de 40 O 50 encara pitjor, la teva motxilla pesarà més, la teva ocupabilitat serà menor i la teva bateria d'energia i il·lusió potser arribarà al final de la seva vida útil abans d'hora.
Si el teu cor et diu alt i clar que no vol jubilar-se on avui treballes però el teu cervell i butxaca li tapen la boca amb les despeses fixes i positivant a mínims el que ara fas, estàs posant preu a la teva vida.
Convé sospesar bé les decisions de canvi de treball però hi passem massa hores per jugar-nos la salut, l'alegria o la renúncia durant anys a dedicar-nos a alguna cosa amb prou sentit propi.
Des del màxim respecte a la situació i decisions de qui em llegeixi us comparteixo i convido a reflexionar sobre aquests 10 punts:
- Si ni tu et fitxaries ara pel teu lloc, estàs en risc i tens deures
- La temperatura de confort no és garantia de futur, no arribis a cremar-te ni tampoc deixis que el fred et congeli fins a impedir-te decidir amb lucidesa
- L'empresa on treballes mereix una millor versió de tu. I tu més
- Mai descobriràs el que realment ets si no emprenes d'una manera o altra. Comença a la teva pròpia organització si el context acompanya
- Si a la pregunta de Què vas estudiar ? et remuntes a un termini anterior a un any, estàs perdent competitivitat.
- No siguis espectador passiu de la tecnologia. És una eina bàsica si decideixes entendre-la i fer-la servir en el teu benefici i el dels teus ocupadors
- Prendre decisions professionals només amb la butxaca no porta a la felicitat (llevat que la teva es base fonamentalment en els diners)
- Esperar (a què ?) és cada dia menys opció. El món canvia de pressa
- No esperis que altres decideixin per tu en un tema tan vital com el treball
- Protegeix tant el teu futur com el teu passat.
El discurs espanyol a Eurovisió de fa: Si ets en una empresa on et valoren, compensen i cuiden com mereixes, ànims. Creix amb ella i ajuda els altres a créixer
