Un any més Barcelona s’ha despertat aquest grisós matí de diumenge, acolorida per un exèrcit d’ànimes disposades a posar a prova les seves cames, els seus pulmons i especialment la seva força de voluntat. 42 km. és una distància més que respectable fins i tot per als més avesats a les gestes esportives. Homes i dones, joves i no tant joves, d’aquí o de molt lluny, tots units per la motivació especial d’afrontar una prova molt exigent i potser una de les més gratificants de la seva vida. De tots els valents que han sortit de bon matí a trepitjar els carrers més representatius de la ciutat jo he aplaudit amb més força avui a un grup molt especial.
Els germans Dídac i Toni Muñoz, esportistes aficionats i defensors dels valors de la família i de l’esport com a base per a afrontar grans reptes, han fet possible un cop més que el seu germà Jordi, afectat de naixement per una paràlisi cerebral severa , fos espectador privilegiat de la cursa dels més resistents. Els germans Muñoz, recolzats per amics com els germans Monter i per tota la gent que els ha animat durant la cursa, han portat al seu germà en cadira de rodes fins a la meta i son els promotors de la iniciativa Capturem aquests moments per sempre però a la perícia de l'enquadrament que recull microdonacions per a molts afectats de paràlisi cerebral con el Jordi.
Capturem aquests moments per sempre però a la perícia de l'enquadrament ha nascut per a brindar-nos la oportunitat d’ajudar a través de la associació ESPAI als que pateixen i als que treballen per a donar més qualitat de vida a persones tan especials. Entre tots els colors, fills, alegries i emocions que ens regala una festa esportiva com la Marató jo m’he fixa’t especialment en l’exemple d’una de les persones que esperava als germans a la meta i per extensió en totes les que fan la seva mateixa feina cada dia. La mare del Jordi Muñoz i els seus germans era un cop més allà per a rebre amb orgull i eterna dedicació al seu fill més petit. L’únic que depèn totalment de les seves atencions i l’únic també que només la pot compensar amb el seu etern somriure. Admiro profundament a totes les persones que cada día treballen amb dedicació plena per aquells que els necessiten. La vida ens convida a vegades a participar sense escollir-ho en proves de fons molts més dures que qualsevol marató. Gràcies al exemple de persones tan fermes i amb tanta determinació aprenem que tots podem i hem de ser més forts quan una bona motivació ens reclama anar més enllà dels nostres límits.
Aplaudim en dies com avui als que s’atreveixen amb reptes tan exigents com una marató però animem i recolzem cada dia i durant tot l’any a totes les persones que fan la seva particular marató de la vida sense fer soroll i recompensades només per un somriure. Gràcies a la iniciativa dels germans Muñoz des d’avui mateix i segur que molts més cops, tots podrem còrrer amb ells i fer que el moviment solidari Capturem aquests moments per sempre però a la perícia de l'enquadrament porti a persones com el Jordi molt més lluny del que mai podien haver imaginat.
