L'agradable conversa i la salutació jovial en trobar-nos “Home Joan

A la platja un pastor alemany corre a tota velocitat xipollejant per la riba, esquitxant gairebé el vermellós sol de tarda que comença a amagar-se després de l'horitzó. A poca distància, el gos frena i canvia bruscament de sentit una vegada i una altra reiniciant una autopersecució darrere de batre el rècord de l'absurd. A uns metres, el mateix onatge trepitjat intenta enderrocar sense èxit un castell de sorra. Cada onada fa un petó al fossat de l'efímera fortalesa mentre el seu orgullós constructor, un pèl-roig de no més de 4 anys, observa calculador les periòdiques escomeses amb la seva ínfima pala blava en ristre. Davant meu, sobre la seva tovallola groc cridaner, un home que per proximitat a l'escena podria ser el pare, contempla fa minuts l'escena amb el somriure posat i la mirada dels que graven moments per al record. Jo els contemplo a tots mentre divago amb apunts mentals per a aquest post.

Contemplar té la paraula temple a la seva arrel i feia originàriament referència al tipus de pensament que es feia en un espai reservat per a l'observació. Aquesta tarda aquest temple per a l'observació eren per a aquest pare i per a mi, una extensa platja de daurada sorra entre pinedes, dunes i fantàstiques vistes a les illes Medes, on passo els meus retirs de desconnexió del món i reconnexió amb els meus pensaments.

Amb molt més temps per a mi i els meus, contemplar és una de les moltes activitats que acostumo a practicar durant les vacances. Contemplar és també reflexionar de manera serena, detinguda, profund i íntim sobre la divinitat, els seus atributs i els misteris de la fe, encara que aquesta vegada m'exerceixo en l'accepció del terme que significa posar atenció plena en alguna cosa o en algú, una cosa que no fem sempre per falta de temps, d'interès o d'ambdós. En els dies sense rellotge gaudeixo per moments embadalit de personatges anònims, d'escenes de postal i de detalls aparentment insignificants que em connecten amb pensaments, evoquen experiències passades o projecten il·lusions futures convidant-me a viatjar sense moure els peus d'on són.

Contemplar consisteix a mirar i admirar, és molt més a veure. És observar i apreciar per obrir-nos a la imaginació, a la reflexió o fins i tot a la meditació, col·leccionant moments que en unes setmanes ens faran tornar a la feina en positiu, més centrats, serens i amb la nostra bateria vital carregada pel que vingui.

Quan contemplem, enfoquem per connectar amb nosaltres mateixos, amb el que apreciem o mereix la nostra atenció per com som i veiem el món. Aquest món en què vivim on impera sovint la pressa, el curt termini i les expectatives dels altres. El món al qual tornarem aviat i que demana acció i resultats, abundant en interaccions amb persones com nosaltres, amb objectius, necessitats i reptes. Persones que prenen o haurien de prendre petites i grans decisions diàriament, bones decisions, de vegades rellevants i no sempre amb el temps que requereix sospesar alternatives veient més enllà. Decidir bé requereix serenitat que s'entrena. La temprança per prendre més i millors decisions es perfila també contemplant. Observant i entenent el que passa al nostre voltant, preguntant quan podem per entendre i contrastant la nostra visió i assumpcions amb les dels altres, sospesant alternatives per prendre les millors decisions amb la informació i el temps que a cada moment tenim . Les decisions importants haurien d'estar sempre alineades amb els nostres valors i prendre's des de la serenitat, ser adequades i justes perquè tenen impacte de vegades en els altres i sempre en nosaltres mateixos.

Que la inèrcia productiva i resolutiva en què vivim o la manca de temps, aquest bé escàs, no siguin excusa. Contemplem cada escena i les seves alternatives. Focalitzem, observem els qui ens parlen, allò que ens diuen i allò que no saben expressar en paraules però reflecteixen en les seves accions i en els seus detalls. Escoltem, atenguem, preguntem amb interès. Obrim el focus, unim els punts, dibuixem escenaris, reflexionem proporcionalment a la importància de cada decisió. I sobretot prenguem més i millors decisions amb valentia, són el ressort per a l'acció i aquesta, la matèria primera de la construcció del futur. Decisions petites i grans decisions. Serenas. Con temple