Read more about the article Obert per vocacions

Un espectacular paisaje del Baix Empordà, privilegiada comarca catalana, es visualitza invertit per la refracció de la llum a través del vidre fi d'una petita bombeta que penja d'un fil. Aquesta bombeta és un dels múltiples fruits artificials que decoren les branques d'un arbre centenari que presideix el mirador on estem. Sembla com si l'autor d'una decoració tan subtil ens convidés a interpretar aquesta realitat des d'una altra perspectiva.
Després de capturar un record de vacances més a Instagram, una veu serena s'acosta i ens pregunta si ens agrada què veiem. Un home sovint de rostre afable i que aparenta superar amb escreix els 60, ens parla després de fixar a terra una altra escultura de metall al costat del camí de terra. Ell forma ara part del paisatge que ens convida a contemplar i que diu assolir la seva màxima esplendor a les hivernals postes de sol.
El nostre desconegut s'acosta mentre parla del privilegi de viure en aquestes terres i de la seva evolució com a conca d'un riu ara verger d'un verd intens. Us preguntem llavors per totes aquestes escultures que profileran com a escorta de la imponent masia del segle XVI que ens cobreix les esquenes.

Josep es presenta i ens descobreix llavors tímidament la seva devoció convidant-nos a entrar al seu taller. La curiositat guia els nostres passos cap a un espectacular obrador amb desenes i desenes de ferramentes en disciplinada formació. Tires de ferro rovellades de totes les mides i formes i multitud de detalls a les parets ia les taules de treball denoten llargues hores de treball minuciós. Travessant el taller , El Josep ens acompanya ara a una gran sala blanca d'uns 20 metres quadrats, impol·luta i plena de llum. Tres finestres altes des de les que entra el verd i el blau exterior, ens semblen ara tres postals. Al nostre voltant sorprenen més de 20 creacions artístiques de ferro forjat, fusta, pedres polides i vidre, materials que juguen amb les formes, la llum, les ombres i lequilibri per transmetre serenitat, crear un clima acollidor gairebé zen que convida els improvisats visitants al plaer de la contemplació.

Impressionats per tot el que veiem, exalcem el treball de Josep que replica humilment que ell no és artista, que només practica des de fa 15 anys i que des de fa 3, per la seva jubilació anticipada pot dedicar molt més temps a la passió.
Ens diu que mai no va rebre formació artística, ni ha visitat més museus que el d'una població propera. Tot i que confessa admirar l'holandès Theo Jansen i les seves escultures cinètiques, desconeix la majoria d'artistes llunyans de la seva terra i època vital. Tot i així, cadascuna de les seves creacions irradia talent, magnetisme i sensibilitat. Són peces que van del pur divertiment al virtuosisme inconscient. Com molts dels improvisats visitants que el descobreixen, li pregunto per si ha explorat les possibilitats comercials del seu art i em respon serè i gairebé sorneguer, que les seves peces no estan a la venda perquè formen part de la seva vida i del paisatge i perquè el món de l'art, té en la seva opinió unes estretes portes a les quals mai no ha volgut trucar perquè els diners i la marca desvirtuen en part el talent i el gaudi. Josep no està en venda

Quina paradoxa … ell, Read more about the article Obert per vocacions, s'ha reservat energia per brillar amb llum pròpia a la seva última etapa vital trobant el seu equilibri vital en aquells ferris mòbils que hipnotitzen els que visiten el seu poble i casa seva.
Ens acomiadem de Josep admirats i agraïts per la seva hospitalitat i pel regal d'uns petits clauers de pedra polida, que ens recorden sempre aquell dia. El dia que vam conèixer un artista humil i voluntàriament anònim que decorava un paisatge ja espectacular i il·luminava la perspectiva de vida dels curiosos que s'acosten a visitar-lo.

En ple retorn al treball em pregunto quantes persones es permeten ser a temps qui realment són i com serien les organitzacions si tots descobríssim a temps i cultivéssim el nostre art, el nostre talent per brillar sovint inspirant els altres.

“L'art és l'home afegit a la natura” va dir alguna vegada Van Gogh. Si hagués nascut en un altre temps, Josep podria haver estat perfectament la seva inspiració.