A prendre !

“Read more about the article Obert per vocacions, el mestre apareix…”

Read more about the article Obert per vocacions (Read more about the article Obert per vocacions) en un món laboral canviant, aquest mestre apareix de formes diverses. De vegades disfressat d'oportunitat de promoció perduda, en d'altres més funestes d'acomiadament inesperat o potser de forma intermitent durant un lànguid aldarullament presentista autojustificat d'estabilitat.

Moltes empreses creuen de debò en les seves persones. Per la necessitat d'invertir en la força laboral perquè sigui més eficaç i versàtil, per fidelitzar-la a mercats laborals competitius o per donar oportunitats d'evolució i realització professional i personal de llarg termini, en els millors casos.

Però malgrat la bona intenció del restaurador, l'art dels cuiners, la qualitat dels ingredients, allò atractiu de la carta i la professionalitat del personal de sala, crec que segueix faltant en uns i altres la capacitat d'entendre i activar aquells que no senten gana.

Quants heu renovat un cop més aquest any els vostres propòsits de millorar el vostre anglès, comunicar millor en públic o entendre de debò que és tot això de la transformació digital i com ens està afectant a tots ?

I quants de vosaltres haureu resolt aquestes assignatures pendents quan us feu nous propòsits ?

Què motiva i mobilitza intel·lectualment i emocionalment els Aprenents de tota la vida ?

Davant les manides excuses de “estic molt embolicat”, “el meu cap no em recolza” O “el dia només té 24 hores”, una profusa oferta formativa (en sentit ampli) que inunda empreses, aules i pantalles de totes les mides, posa cada vegada més fàcil aprendre i també més en evidència els qui assumeixen inconscientment que els seus llocs són per sempre, les seves organitzacions invariablement estables o que “rendibilitats” passades generen algun tipus de dret sobre les futures.

El difús “dia a dia”, un cap incomprensiu i eternament urgit pel curt termini , un client massa exigent o la “saturat” horari de 17 hores al dia, són factors (tots externs) molt presentables per descuidar amb dignitat el desenvolupament propi. A la vista de com va el món (amb visions més o menys optimistes sobre el futur) qui no s'ocupi activament de si mateix serà cada dia una mica menys valuós, més vulnerable als canvis, menys competitiu i presa més fàcil de cibernètics felins que assetgen ja les seves preses a la sabana digital.

Ja no ens queden excuses. Ni la inèrcia del model d'oferta heretat des de nens, on tot ens venia donat i que no solia fomentar emprenedoria i autorresponsabilitat, ni les barreres d'accés al coneixement global i en xarxa, a l'abast digital i econòmic de gairebé tots: quan un no sent gana ni és conscient que no menjar debilita i malalta, acaba morint (professionalment) i tenint la resurrecció pròpia com a últim repte sovint difícilment superable. Tothom comença a ser més sensible a això ia la necessitat de “aprenem com guanyem”

Hem de conèixer-nos millor i saber què és el que encén aquesta flama que ens incita a aprendre. La mateixa que ens feia preguntar de manera insaciable quan nens i devorar allò que ens apassionava. Aquella que ens motivava per gaudir d´aquesta assignatura o amb aquest professor d´habilitats úniques. La que va convertir la intenció en convicció per fer durant mesos cursos a hores intempestives o projectes col·laboratius a cost d'hores personals o de son. Hem de donar urgentment amb la tecla que encén aquesta flama a cadascun de nosaltres.

La crida a encendre que ens impulsa a aprendre de forma constant gaudint del camí.

Les màquines (físiques o virtuals) que arriben entenen i aprenen de pressa i els malastrucs vaticinen que deixaran milions al voral…però la bona notícia és que estem a temps. La consciència precedeix l'acció. Tenim cada cop més coneixement i mitjans al nostre abast i tots hem d'interioritzar que l'aprenentatge és de per vida: fins a la jubilació i més enllà. 119 hores per setmana (reservo 49 per dormir) donen per cobrir moltes necessitats, motivacions i compromisos amb un mateix.

Els agents del desenvolupament personal (pares, professors, gerents, Els hàbits diaris porten a resultats extraordinaris que amb el temps converteixen en anècdota aquestes, etc.) tenim una responsabilitat, un repte i una oportunitat fascinant: inspirar per ajudar a entendre a temps el context, convidar a la curiositat, al repte ia invertir de forma constant per no quedar-nos enrere en un món en moviment.

Pels professionals del talent, ja no serà suficient evolucionar qualitat i quantitat d'oferta formativa ni redefinir anualment i gestionar els processos que conviden a conèixer-se, conversar i seleccionar accions i intencions. El nostre repte és escoltar i entendre de forma cada cop més individualitzada, connectar persones i interessos, fomentar curiositat i aprenentatge compartit, explorar i crear nous entorns estimulants que promoguin hàbits sostenibles, identificar i potenciar els actors més valuosos de l'ecosistema i anticipar-nos en definitiva a allò que ha de venir.

Les organitzacions més competitives prioritzen les persones i creen a temps les condicions per detectar i potenciar el talent en un cercle virtuós. Els valors genuïnament humans seguiran marcant la diferència en un futur amb oportunitats per a aquells que no paren d'evolucionar i créixer intel·lectualment i emocionalment durant tota la seva vida.